Inici
 Qui som?
 Productes
 Preguntes habituals
 Taula de traduccions
 Què és...?
 Novetats
 Galeria de fotos
 Tens al.lèrgia a...?
 Candidiasi i nutrició
 On trobar-nos
 Contacta'ns
 WebLinks

Catalan Spanish English    


Cuit amb llenya

A La fleca Fortino només tenim un forn, així doncs, tots els productes estàn cuits de la mateixa manera, cuits amb llenya.


Enquesta
Quin tipus de pa prefereixes per acompanyar els teus àpats?
Un bon pa de pagès
Una barra de pa normal llescada
Pa integral amb cereals o sense
No menjo pa en els àpats
  

Què és...?   PDF  Imprimir  A/e 

A la següent secció trobareu una breu explicació sobre alguns dels ingredients que utilitzem per a fabricar els nostres productes.

Què és... l'espelta?
Què és... l'espirulina? 
Què és... la cúrcuma?
Què és... l'alcaravia?
Què és... la quinoa?

Què és... l’ESPELTA?

 

És una varietat de blat que es cultiva des de fa uns 7.000 anys, considerada com l’origen de la resta de varietats de blat actuals. Rep molts noms diferents, segons la zona: blat verd, blat salvatge, escanda, farro (italià)...

És relativament poc coneguda perquè ha estat a punt de desapatèixer com a conseqüència del seu baix rendiment productiu. Avui en dia, però, cada cop es cultiva més degut a les seves propietats nutricionals.

És una varietat de blat ideal per al cultiu ecològic, donat que, per un costat, té una gran resistència a les plagues i a diferents paràsits, i per l’altre, suporta bastant bé climes adversos i terrenys poc propicis.

Igualment que amb el blat comú, l’espelta s’utilitza per a elaborar pa, galetes, cervesa, sèmoles...

 

L’assimilació dels seus nutrients és extraordinària, donat que és una planta que no ha sofert tantes variacions ni “millores” com el blat, i aquest és el motiu pel qual resulta menys al·lergènica. Els metges i terapeutes que es basen en la Dieta segons els Grups Sanguinis asseguren que els seus pacients solen millorar més ràpidament en canviar del blat comú a l’espelta. Aques canvi redueix, segons els experts, les manifestacions del que ells anomenen subal·lèrgies, o símptomes que no tenen cap explicació aparent. Per exemple, alguns problemes de pell, algunes cefalees, alguns dolors inespecífics, problemes alhora d’aprimar-se, etc. Nosaltres hem observat que els nostres clients que han deixat el blat normal per recomanació mèdica, i s’han passat a l’espelta, de seguida es noten més lleugers i enèrgics, redueixen volum –no pes-, i disminueixen els seus símptomes respiratoris i gastrointestinals, entre d’altres.

 

Informació nutricional

Respecte el blat comú, l’espelta conté un major nivell de proteïnes, minerals, vitamines i oligoelements.

A més d’un bon nivell de proteïnes, també conté els vuit aminoàcids essencials, cosa que pot resultar molt interessant per a persones vegetarianes. El seu bon aport de magnesi, ferro, fòsfor, vit. E, vit. B i betacarotens la fan molt nutritiva.

En ser integral, aporta molta fibra, éssent apropiada per a l’estrenyiment, l’obesitat i qualsevol problema causat per la manca de fibra.

Igual que el blat comú, conté gluten, així que no és apta per a persones celíaques.

 

 

Font: Josep Vicent Arnau. Naturòpata i Acupuntor. Articulista de Enbuenasmanos: www.enbuenasmanos.com

 

La ESPELTA la trobareu a:

 

-  Pa d'espelta amb llinosa, sèsam i alcaravia.

-  Panet dolç d'espelta, amb sucre de canya, malafaluga, prunes i raïm.

-  Galetes d'espelta amb menta, gingebre i xocolata, amb sucre de canya.

-  Bastons d'espelta amb sèsam.

-  Magdalenes d'espelta sense sucre, amb xocolata sense sucre.

 

 

Què és... l'ESPIRULINA?

 

L'Spirulina és una alga unicel·lular verd-blavosa que creix en aigües alcalines. L'any 1962 fou descoberta al llac Texcoco, a Mèxic, i, pràcticament al mateix temps, al llac Txad, al Sàhara. Avui en dia s'extreu l'alga dels llacs amb mètodes molt sofisticats.

L'Spirulina és un dels aliments més complets que tenim a la nostra disposició. En primer lloc, per l'elevadíssim contingut en proteïna (60%), superior a la de la carn, el peix o els ous. Aquesta proteïna conté tots els aminoàcids essencials, a més de 10 dels no essencials, i en la proporció correcta. A més, les algues són riques en iode, ferro (el qual és més assimilable que el que es troba en els suplement de farmàcia)) i vitamines E i B12 (aquesta darrera no es troba en els vegetals terrestres, així que sol mancar en aquelles persones que segueixen una dieta vegetariana estricta). Amb 3 grams diaris d'alga es cobreixen les necessitats de beta-carotens i de pro-vitamina A. Conté àcids grassos essencials, com el rar gamma-linolènic, capaç de fer disminuir el colesterol.

L'elevat contingut en fibra i mucilags fa que l'Spirulina, i les algues en general, siguin molt apropiades per afavorir el trànsit intestinal.

 

Els usos que es fan d'aquesta alga de llac són diversos.

-    És un potent inhibidor de la gana si es pren una hora i mitja abans dels àpats. Això fa que sigui apropiada per reduir l'apetit excessiu.

-    És ideal per potenciar el desenvolupament muscular en atletes. Evita la formació de tiretes, elimina les rampes musculars i millora la resistència a l'exercici.

-    En persones grans, és un òptim complement nutritiu, principalment per la facilitat amb que els nutrients de l'alga són absorbits.

-    Important suplement per persones vegetarianes que prescindeixin de les proteïnes i vitamines d'origen animal.

-    Per prevenir o actuar davant malalties. S'ha demostrat científicament que aquesta alga és capaç d'enfortir el sistema immune, de fer disminuir els nivells de colesterol, d'ajudar al procés de desintoxicació del cos, de reduir els risc de càncer i de proporcionar-nos una bona protecció antioxidant

 

L'ESPIRULINA la trobareu a:

 

Galetes integrals amb espirulina, amb sucre de canya, llinosa i canyella.

 

 

 

 

Què és... la CÚRCUMA?

 

La Curcuma longa (o turmeric) és una planta que prové del sud-est asiàtic, i és molt utilitzada com a espècie a l’Àsia. És de la mateixa família que el gingebre.

Ja apareixia als sistemes més antics de medicina índia, fa uns 3.500 anys. Era una de les claus de la sanació adjuvèrica. Haridra, el nom en sànscrit per designar la Curcuma, era un nom sagrat. Segons els antics textos mèdics sànscrits, els deus hindús van inspirar als savis amb la idea que el fetge era un dels centres principals de manteniment de l'equilibri de la salut. La haridra era considerada el principal agent per fomentar i preservar la salut del fetge.

L'arrel de la Cúrcuma és una de les espècies més utilitzades de la història de la humanitat. Utilitzada per donar color i sabor (és un component del curry que li dóna el color daurat). La medicina tradicional l'ha utilitzat de moltes maneres, com pel tractament d'infeccions de la pell, per pal·liar els dolors artrítics o per ajudar a les defenses.

Té propietats antiinflamatòries, antioxidants, anticancerígenes, depuratives, diürètiques, hepatoprotectores, antibacterianes, antiflatulentes... Fa més fàcil la digestió, i ajuda a reduir el colesterol i en problemes d’obesitat.

 

La CÚRCUMA la trobareu a:

 

-  Pa de blat de moro i cúrcuma

-  Galetes de cúrcuma, avena i pipes

 

 

 

 

Què és... l'ALCARAVIA?

 

L'alcaravia és una espècie utilitzada típicament a Àustria i Alemanya, així com al nord d'Àfrica. Prové dels fruits d'una espècie vegetal anomenada Carum carvi, que es cultiva des de fa segles en les regions temperades. També rep el nom de comino de prado.  La seva utilitat, barrejada amb farines integrals, rau en que és una de les millors plantes antiflatulentes que es coneixen. És antiinflamatòria, carminativa i antiespasmòdica, així que fa més fàcil la digestió. S'utilitza en casos de meteorisme i flatulència, entre d'altres trastorns gastrointestinals.

 

L’ALCARAVIA la trobaràs a:

 

-  Pa de pipes de gira-sol, amb sègol i blat.

-  Galetes de pipes, alcaravia i llinosa

-  Pa d’espelta, amb sèsam, alcaravia i llinosa.

 

 

Què és... la QUINOA?

 

La Quinoa reial (Chenopodium quinoa) pot considerar-se un "pseudocereal" (és un gra semblant a d’altres cereals però en realitat és de la família dels espinacs i la remolatxa) que procedeix de l’altiplà bolivià, on és cultivada entre 3000 i 4000 metres d’alçada.

És un aliment de gran interès nutricional pel seu extraordinari contingut en proteïna d’alt valor biològic, ja que proporciona tots els aminoàcids essencials (imprescindibles per a l’organisme humà, donat que aquest no és capaç de sintetitzar-los por sí mateix, i els ha de prendre amb l’alimentació diària).

Aquesta riquesa proteica de la Quinoa s’ha d’agrair al seu contingut en germen, un 30% del pes total del gra, mentre que en la majoria dels cereals el germen no sobrepassa l’1% del pes.

La Quinoa té el gran avantatge de no contenir gluten, proteïna dels cereals que no poden assimilar els nadons abans dels 5-7 mesos, essent molt recomanable per a persones afectades de celiaquia, síndrome del budell permeable i altres afeccions i/o al·lèrgies intestinals. A més, posseeix propietats antiinflamatòries i cicatritzants

La Quinoa és un cereal ric en aminoàcids i aporta apreciables quantitats de vitamines C, E, B1, B2, B3 i àcid fòlic. Comparant-la amb cereals d’us corrent a la nostra cultura (blat, arròs, ordi, civada...) és més rica en minerals com calci, magnesi, fòsfor, potassi i ferro.

 

Font: Oriol Morta. Farmacèutic

http://www.futursalut.com

 

 

 


 
9 Dec    Me l'enduc tallat a màquina?  
9 Dec    Com descongelo el pa?  
29 Nov    Necessito ajuda per anar al lavabo!  
1 Dec    Com ho conservo?  
27 Dec    No puc menjar blat  
Design by Fortino&Derqui&Moliner. © 2004